MIQUEL MARTÍ I POL:
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
La gent se l’estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <<sí, senyor>> i <<bones tardes>>.
ACTIVITATS:
1.- Quina situació presenta?
2.- Penses que es tracta d’una crítica social?
3.- Quin paper té la dona? Com és de joveneta i com és després?
4.- Com era la vida d’un obrer en aquells anys?
5.- exposa com era la relació entre les classes socials? Com ho veus?
6.- per què creus que no hi ha mètrica i usa versos lliures?
Si parlo dels teus ulls
PERE CALDERS: MICROCONTES
1. Nota biogràficaEm dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.2. Història castrense
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.3. Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.4. El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.5. L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.
6. Miratge
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.
7. Obcecació
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.
8. De quan les bèsties parlaven
«Hi ha una tendència excessiva a afalagar les femelles. S’ha parlat molt de la gallina, i gens de mi, que sóc el gall dels ous d’or.»
9. Falsa modèstia
Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces.
10. Copyright
Algú m’ha fet a mi i he estat venut. Mai no he pogut saber qui ha cobrat els drets ni si he estat un bon o un mal negoci.
11. Ars poètica
Li va sortir una rima preciosa, d’aquelles que poden salvar un poema. Però havia nascut vídua, abandonada de parella que la justifiqués, i es va quedar sola a final de ratlla, sense que cap llei mètrica acudís al seu socors. Si no s’hi troba remei, coses així ens amargaran la vida.
12. No se sap mai
De les quatre rodes del cotxe, n’hi havia una que girava al revés. Però era la bona, perquè provava d’allunyar-se d’una corba que ens va desmanegar a tots.
13. Val més no tocar-ho
Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.
14. Qüestions de tràmit
Van dir al reu que tenia el dret d’una última voluntat, però ell respongué que passava, perquè no s’entendrien pas.
EL MICRORELAT
El micorelat és un text literari complet, independent, autònom i perfectament acabat, malgrat que el final pugui quedar obert.
Brevetat
Sense brevetat el microconte no ho seria. De tota manera, l’extensió és molt variable: des d’una ratlla a una pàgina. El lector l’ha de copsar d’una ullada.
Hi ha un bon nombre de microrelats els textos dels quals caben en una o dues línies.
La brevetat comporta una condensació narrativa de gran dificultat.
Llenguatge
Prosa senzilla però molt acurada i precisa, habitualment enginyosa o poètica.
Temes
Acostumen a centrar-se en un fet o incident individual.
Generalment juguen de manera humorística amb el sentit del llenguatge, amb els tòpics (frases fetes, refranys, etc.) i amb el trencament de les expectatives del lector o lectora.
Fita amb l’aforisme i l’acudit, però té una càrrega literària que no tenen aquests dos gèneres.
ACTIVITATS:
Haureu de:
• Llegir i entendre el microrelat que us ha tocat, sobretot el joc lògic, lingüístic o literari que us proposa.
• Escriure’l de manera clara i neta el text a una part de la cartolina.
• Il·lustrar la història, anècdota o paradoxa que us suggereixi el text. Podeu utilitzar qualsevol eina, i la idea és que sigui el més plàstic possible.
• Presentar i llegir a la resta de companys el relat i la cartolina, explicant el conte i la vostra il·lustracio
LITERATURA CATALANA 