Pàgina d'inici › PREGUERRA › Documents Preguerra

Documents Preguerra

 DOCUMENT 1

LITERATURA PREGUERRA I ENTREGUERRES

JOSEP Mª DE SAGARRA

  1. Vida:
    • Segle XX.
    • 1910 ingresa a la facultat de dret.
    • 1936 s’exilia.
    • 1940 torna a Barcelona.
  1. Característiques del teatre de Sagarra
    • Retrat realista d’una col·lectivitat.
        • El Cafè de la Marina (1933)
    • Llenguatge poètic molt expressiu.
  2. Gèneres de teatre:
    • Dràmatic : El cafè de la Marina (1933)
    • Costumista: La rambla de les floristes (1935)
    • Tragèdia : Judith (1929)
    • En prosa : La ferida lluminosa (1954)
  3. Característiques de la poesia de Sagarra
    • Mostra el comportament humà.
    • Facilitat comunicativa.
  4. Obres de la poesia: Cançons de rem i de vela (1923)
        • Canço número VI : Vinyes verdes vora el mar.
  5. Altres gèneres literaris
    • Novel·la: Vida privada (1932) . Molt descriptiva.
    • Artícles periodistics : Cafè, copa i puro (1929)

JOSEP PLA

  1. Vida
    • Segle XX.
    • 1913 ingresa a la facultat de medicina. Abandona i estudia dret.
    • Entra en el món del periodisme amb un doble objectiu:
      • la independència econòmica de la seva família
      • integrar vocació i professió.
        • Corresponsal de “La Publicitat” (París, Madrid, Itàlia, Berlín, Grècia, Rússia, Anglaterra i Estocolm.)
        • Treballa a “La Veu de Catalunya” realitzant la informació política i parlamentària. Aconsegueix molt prestigi com a periodista.
        • Es defineix contrari a la República.
        • S’exilia a Roma.
    • El 1939, després d’exili, torna a l’Empordà. Col·labora en diferents diaris i publicacions.
  1. Obra
    • Obra narrativa: El carrer estret.
    • Biografies: Homenots
    • Dietaris: El quadern gris
    • Relats de viatges, assaig, reportatges polítics,
  1. Característiques de l’estil:
    • Reflex de la societat de la seva època.
    • Predomini dels adjectius
    • Simplicitat, ironia, claredat,
    • Desinterès per la ficció literària.
    • Objectivitat.
    • Estil periodístic.

 DOCUMENT 2

1.- Sobre Josep Maria de Sagarra

Vida privada.(1932) és una novel·la que dibuixa un recorregut únic per la Barcelona de l’alta societat i la més baixa, pels seus salons, les seves sales de juntes, els seus cenacles i els seus bordells. Ha estat considerada la novel·la emblemàtica de Barcelona.
Els protagonistes són la família Lloberola, una família de les més respectades de la burgesia barcelonina, que després d’anys de prosperitat econòmica viuen temps de decadència, i veuen fondre’s el patrimoni familiar en mans dels seus elements més joves. Aquest procés de degradació social i moral és observat amb una implacable ironia per Josep M. de Sagarra en la seva millor novel·la. Premi Crexells, 1932.

Sagarra divideix el text en dues parts, cadascuna amb una temàtica i un sector social predominant. La part inicial, crònica d’un naufragi social, recull l’enfonsament del marquès de Sitjar i la ineptitud per a la vida dels seus dos fills. El novel·lista agrupa ben intel·ligentment els nuclis narratius a l’entorn d’un xantatge, el qual li permet fixar els dos grans eixos temàtics: sexe i diner. I a la vegada aquest binomi és la clau de volta que possibilitat la fusió entre els dos grups protagonistes: la noblesa tradicional, carregada de títols i deutes, i l’aristocràcia de nova fornada, àvida de diners i posició. La frontissa sexe/diner, connecta els dos espais socials.

Vida privada [fragment]

Feia cinc anys que el Baró de Falset s’havia foradat el cap amb una bala. Durant aquells cinc anys, la vida pública del país evolucionà força. A Barcelona es produïren fets de brillant transcendència. L’exposició de Montjuïc va marcar els moments de més xarol. Tota la parada d’ànimes que el lector va poder contemplar una nit en la festa d’Hortènsia Portell, acabà de fer la roda del paó: llançà coets pels ulls i serpentines per la boca. Aquell estiu va ser una estació fosforescent; les carrosseries més lacades, els yachts més càndids i més ripolinats, feien fer pampallugues a tots els enllustrabotes d’Almeria que doblegaven l’espinada vora el monument de Colom i en les terrasses de la plaça de Catalunya.

 

2.- Sobre Josep Pla:

“Jo crec que podem utilitzar el terme “ficció autobiogràfica”, perquè de fet no estem davant d’una autobiografia convencional. O, en tot cas, no li podem exigir a Pla allò que exigim a unes memòries o a una autobiografia, que és dir sempre la veritat i dir-ho tot. Això és un concepte de l’època romàntica, i Pla és un anti-romàntic. A Pla no li interessa la sinceritat i no li interessa la veritat biogràfica. Li interessa sobretot la versemblança, fer creïbles els seus textos. I Pla s’adona que l’ús de la primera persona té un poder de seducció del lector enorme, un poder de versemblança, de credibilitat –si tu expliques una cosa en primera persona és més creïble que si expliques que li va passar a una tercera persona–. I s’adona que agafant diversos materials, reordenant-los i donant-los un principi unitari que és la seva veu, la seva mirada, provoca l’atenció del lector. Pretesament, el que fa és explicar la seva vida, però en realitat no està fent res més que fer-nos creure que ens explica la seva vida. I això és un element de la modernitat literària del segle vint: aquests textos de creació en primera persona en què algú fa creure que explica la seva pròpia vida. Això ho fa des de Kafka fins a Proust, i tants escriptors.”                                                                                                                                                                                             Xavier Pla ( editor)