Activitats Preguerra

ACTIVITAT 1

JOSEP PLA

”Quan Torrelles tenia muralles, una de les portes del recinte s’obria a ponent. Encara és visible un vestigi de torre que constata el fet. En aquesta porta s’iniciava un camí que després de giragonsejar sobre la part més plana i rica del terme fa cap a les masies escalonades sobre la carena. A partir de la braga de la muralla, a banda i banda d’aquest camí, s’hi alçaren unes cases que formaren l’actual carrer Estret. Gairebé totes elles són del segle XVIII i responen, més que al gust refinat del segle, a una concepció una mica ventruda de la solidesa. Posteriorment, però, han sofert tantes reformes i tantes modificacions, que exteriorment són impossibles de reconèixer. Els queda només la cornisa, l’orella baixa del teulat, que o sembla feta expressa perquè, a sota, hi facin el niu les falcies i les orenetes.

Avui, el carrer Estret queda diluït a dins de eixamplament que ha tingut Torrelles. Comença a la carretera i acaba a la placeta de l’Om, però des d’aquesta placeta hi ha encara diferents carrers, de manera que es pot dir que el carrer és dels més cèntrics. A la placeta de l’Om –que és vagament triangular i molt petita– he tractat de veure si trobava l’om que sens dubte donà nom a la placeta; però, d’arbre, no n’hi he vist pas cap, i d’om encara menys.” ( El carrer estret)

 

1.- Tema i resum del fragment.

2.- Busca un sinònim de les paraules en negreta.

3.- Figures literàries.

ACTIVITAT 2

EL BEHAVIORISME Corrent de la psicologia científica que només valora o té en compte les relacions directes, o quasi directes, entre els estímuls i les respostes (sin. de conductisme).

Es  basa en l’observació de la realitat i en la descripció totalment objectiva. L’autor només descriu allò que veu sense opinar ni distorsionar la realitat.

 

“A mitja tarda es posa a ploure –una pluja fina, densa, menuda, pausada. No fa gens d’aire. El cel és gris i baix. Sento caure la pluja sobre la terra i els arbres del jardí. Fa una fressa sorda i llunyana –com la del mar a l’hivern. Pluja de març, freda, glacial. A mesura que va caient la tarda, el cel, de gris, es torna d’un blanc de gasa –lívid, irreal. Sobre el poble, pesant sobre els teulats, hi ha un silenci espès, un silenci que es palpa. La fressa de l’aigua que cau l’allarga en una música vaga. Sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia: vint-i-un anys!”. ( El quadern gris)

 

3.- Consideres que Pla ha utilitzat la tècnica behaviorista en el text?

4.- Quin tipus de descripció usa Josep Pla?

5.- A quina tècnica et recorda?

6.- Figures literàries.

L’escriptor té una responsabilitat total davant de l’època que li ha tocat viure.

La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar,manifestar l’època en què es troba.

7.- Comenta les paraules de l’autor i dóna la teva opinió.

ACTIVITAT 3

Visualitzeu la pel·lícula el cafè de la Marina.

(Fet per Joan Vilalta)

EL CAFÈ DE LA MARINA-CARACTERÍSTIQUES

SINOPSI

L’acció de l’obra es situa  al Port de la Selva, poble  de la Costa Brava,  i presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d’avortar a Cotlliure. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ella ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix deBanyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d’escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l’obra.

ESTRUCTURA

L’obra està estructurada en tres actes, que responen a la introducció, el nus i el desenllaç.

ELS PERSONATGES

Sagarra dibuixa en El Cafè de la Marina tres cercles de personatges: en el primer, hi situa en Libori, el cafeter, i les seves filles, la Caterina i la Rosa; en el segon, els pescadors del poble del litoral empordanès, i en el tercer, els personatges que arriben al poble procedents d’altres indrets, és a dir, monsieur Bernat i l’artista barcelonina i el valent o pinxo que l’acompanya.

Triangle amoròs

A més, l’autor esbossa un triangle amorós i el projecta sobre aquests tres cercles: la Caterina, la filla gran del cafeter Libori, és motiu de disputa entre monsieur Bernat i un pescador jove, en Claudi. Es tracta, però, d’una disputa latent, insinuada més que mostrada, que Sagarra sap graduar molt bé. En el litigi, els dos pretendents tenen suports decidits: el d’en Libori en el cas demonsieur Bernat i el de la pròpia mare en el cas d’en Claudi. Per tant, són uns pretendents que, en l’univers de l’obra, no es representen només a si mateixos sinó que assumeixen els interessos del pare de la Caterina i de la Salvadora, mare del noi, respectivament. Uns interessos, d’altra banda, que resulten completament oposats: el cafeter Libori vol aconseguir, per damunt de tot, un bon matrimoni de la filla de reputació discutible; la Salvadora, en canvi, és l’expressió màxima del crèdit que mereixen l’honestedat i l’enteresa de la Caterina, que, segons la dona, pot exercir una gran influència benèfica sobre el fill, en Claudi.  Aquest, és un noi esquerp, de vegades brutal, amic del joc i de la beguda per causa d’una vida sense objectiu, però capaç d’estimar de veritat.

El triangle amorós, col.loca en el nucli mateix de l’acció dramàtica personatges que procedeixen dels tres cercles esmentats al principi: Caterina, del primer. Claudi, del segon i Monsieur Bernat del tercer. Per tant, aquest triangle és una síntesi perfecta de l’obra. Caterina i Claudi hi representen el món del poble mariner en tota la seva força: ella, la realitat estricta del cafè; ell, la vida dels pescadors, d’aquests homes que porten al cafè les circumstàncies i les conseqüències del treball diari al mar, i hi esmicolen l’existència pròpia i, de vegades, la dels altres. Monsieur Bernat hi encarna l’element aliè al poble. És l’individu que, vingut  d’un altre indret, té diners i pot aportar una estabilitat material. Libori, que prioritza la situació econòmica  a la sentimental, hi veu l’oportunitat de poder treure la seva filla de la situació sense futur que li espera al poble. Vol que que s’hi casi i així li demana. Caterina sembla que es plega als desitjos del pare, malgrat que no sent cap mena d’atracció ni afecte pel banyulenc.

CATERINA

Filla gran de Libori. Ha tingut uns amors amb un individu que, al deixar-la embarassada, fuig cap a França. Va a Cotlliure a avortar. Després d’aquests fets, queda “marcada” per a la resta de la seva vida, ja que en un poble petit tot se sap i ningú la voldrà per muller. Té un caràcter ferm, però, i portarà amb dignitat la seva situació.

CLAUDI

Pescador jove i atractiu que, davant la manca de perspectives al poble, vol marxar a Amèrica. Beu molt i quan està sota els efectes de l’alcohol es torna violent i agressiu. Se sent atret per Caterina, però no ho ha manifestat mai.

LIBORI

Pare de Caterina i Rosa. És l’amo del Cafè de la Marina. Quan Rosa queda embarassada, l’obliga a avortar per intentar salvar la reputació de la filla i la família. Veu en Monsieur Bernat, la possibilitat que Caterina pugui redreçar la seva vida. Prioritza l’aspecte material al sentimental.

MONSIEUR BERNAT

Comerciant de Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord). Vidu. Ben situat econòmicament, però ja de certa edat i físicament gras i poc atractiu. Veu en Caterina la possibilitat de refer la seva vida sentimental, però ignora “el seu passat”.

EL RUFÍ I LA RUFINA

En aquests dos personatges que pertanyen al  món mariner, s’hi combinen els aspectes propis del duo còmic, construït sobre la tradició del marit calçasses i la muller que porta els pantalons i que representa la veu del mal en l’àmbit de la vila. Rufina, murmuradora i hipòcrita, és la llengua més activa del poble en l’objectiu de difamar el passat i el present de Caterina. Rufí, a més, és gandul i bevedor.

L’ARTISTA I EL VALENT

Amb aquests dos personatges, Sagarra intenta una aportació “moderna” i ciutadana a l’obra.
Ella, amb aires de dona fatal que s’insinua a Claudi i que el pot fer extraviar definitivament.
Juntament amb la Rufina, és l’altra veu del mal de l’obra, i que fracassa en els seus intents de seduir-lo.
El Valent és l’arquetipus del “pinxo” amb actituds xulesques, però covard en el fons.

ROSA

La filla petita de Libori, contrafigura de la germana gran. De caràcter més feble i vulnerable. El casament de Rosa fa de motor argumental de l’acció en fer possible l’aparició al cafè de Monsieur Bernat, convidat a la celebració.

RAFEL

Personatge més aviat mesquí i que només acabat d’arribar del viatge de noces, comença a sotmetre la voluntat de Rosa i ni tan sols vol que vagi al cafè a veure la família.

ALTRES PERSONATGES

Els altres personatges són secundaris a l’obra. Mitjançant ells, Sagarra crea l’ambient visual i verbal adequat a l’obra. Destaca el Luard, escèptic i comprensiu, fantasiós i confident ocasional de Caterina.

EL LLENGUATGE

La llengua literària de Sagarra és una de les més riques i expressives de la literatura catalana del segle XX. Domina tots els registres i demostra un coneixement profund de la llengua. A voltes, amb un  barroquisme en el qual hi destaquen l’ús de la metàfora, el símil, la locució i la frase feta.
Pel que fa a el Cafè de la Marina, hi destaca l’ús d’un llenguatge mariner (antena, arjau, artó, calar, encesa, calapits…), que ell coneixia molt bé, ja que era un enamorat de la Costa Brava i passava els estius al Port de la Selva. Cal remarcar, també, l’ús del parlar salat, propi dels pobles del Cap de Creus (Cadaqués, El Port de la Selva…). També és important, a través del personatge de Monsieur Bernat,  la presència del dialecte Rossellonès (era de Banyuls de la Marenda i com altres poblacions, va passar a l’Estat Francès després del tractat dels Pirineus), amb presència, a vegades, d’expressions de la llengua francesa. En l’intent de donar versemblança a l’obra, els protagonistes, a voltes, també usen castellanismes i construccions pròpies de la llengua oral, però que no són normatives (per’xò, per’vui, per’quest, si em ‘gués…)

EL VERS

Aquest poema dramàtic està escrit en versos blancs o estramps (que responen a una mètrica determinada, però no tenen rima). En aquest cas, els heptasíl·labs i els decasíl·labs (Sagarra els anomena endecasíl.labs).

LA GEOGRAFIA

L’acció trancorre al Port de la Selva, població situada al Cap de Creus i que en l’època en què succeeix la trama de l’obra, pràcticament només tenia comunicació per mar, ja que les carreteres eren dolentes i els mitjans de transport escassos (tartanes i animals de peu rodó). Això conferia als seus habitants un aïllament respecte a la resta del món, que repercutia en les relacions personals entre ells i forjava un caràcter feréstec i a voltes fins i tot, una mica salvatge.

 

1-En un màxim de cinquanta mots, escriviu l’argument de l’obra El cafè de la Marina.
2-En un màxim de cinquanta mots, expliqueu els temes principals que es tracten en l’obra.
3-En un màxim de cinquanta mots, opineu sobre quins temes i enfocaments de l’obra  persisteixen encara ara i quins han quedat obsolets o superats.
4-Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a l’obra El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra, són vertaderes o falses. 
• La Marina és la mestressa del cafè.
• La Caterina i la Rosa són filles d’en Libori.
• L’obra transcorre en diversos escenaris.
• La Caterina és mare soltera.
• El pretendent de la Caterina és de la Catalunya del Nord.
a) L’obra El Cafè de la Marina està ambientada en un poble prop del cap de Creus.
b) La Rosa i la Salvadora defensen la Caterina de les difamacions
que corren pel poble.
c) La Caterina vol marxar amb l’Artista a veure món.
d) Monsieur Bernat ha comprat un anell de prometatge per a la Rosa.
e) El segon acte està ambientat a l’església del poble, durant
el casament de la Rosa i en Rafel.

(Bloc de 2n de Batxillerat de l’institut Milà i Fontanals)

 

Anuncis