ACTIVITAT 1
Llegiu el text i contesteu:
Eugeni d’Ors: Glosari, 29-VIII-1906
“No n’hi ha prou amb dur l’arbitrarietat als jardins: cal fer-la escalar les muntanyes. -La muntanya, tal com la fatalitat la deixa, pot ser un instrument de mal: de vegades, per sa excessiva pendent, llisquen allaus terribles que, com la de Barèges en l’hivern passat, fan obra crudel de devastació. Així deu l’Art reprendre-la, la muntanya, i arbitrar-la en arquitectura.
Sé que això que escric, me valdrà la condemnació d’alguns paisans nostres, per als qui tocar les muntanyes és com profanar l’arca santa de sa religió… -És verament curiós veure el caràcter de superstició que ha pres aquí, viciada per la literatura, l’afició a les muntanyes. Aquesta afició a les muntanyes té la responsabilitat d’una llarga i pèssima part de la nostra literatura. No fos per altra cosa, i caldria arranjar-les, per a veure si, un cop a punt artístic, sabien inspirar millor versos que deixades al natural.
Però hi ha ademés, per a fer-ho, un interès especial d’humanitat. Ja hem dit com una muntanya pot resultar un maligne instrument, causant de tantes malventures que ja els homes senten la necessitat de combatre amb ell; i de tanta transcendència és judicat aquest combat, que un Congrés va a celebrar-se a Burdeus (…) per a tractar de l’arranjament de les muntanyes (…)
Bella obra. Simple continuació d’una de les més commovedores que ha fet l’home sobre la terra: omplir les muntanyes de camins. -Així les muntanyes -amb camins i amb arquitectura contra les allaus- seran un dels conforts més solemnes de l’energia humana que ja les haurà definitivament esclavitzat”.
Respon:
1. Aquesta glossa ens pot permetre generalitzar i arribar a entendre el tipus de món que volien els noucentistes. Com seria aquest món?
2. Ors critica negativament un tipus de literatura que havia començat pocs anys abans:
- S’està referint a obres escrites per autors modernistes o noucentistes? Com se solia anomenar la tendència literària al·ludida?
- La literatura esmentada presentava una natura salvatge, agresta o una natura dominada i a la mesura de l’home? Per què no era del gust de la majoria de noucentistes?
Ens detindrem ara breument en el marc operacional immediat del projecte de govern noucentista: la ciutat.
La burgesia catalana posava un èmfasi especial en el model urbà, en part perquè era el seu medi “natural”, en part per contrarestar l’enorme influència que exercia encara, en tots els àmbits de la societat catalana -ideològic, literari, productiu-, el món rural. No es tractava, però, de negligir el camp, sinó d’assentar la prioritat de la Catalunya ciutadana sobre la Catalunya agrària, és a dir, d’urbanitzar el camp des del punt de vista ideològic, fent prevaler els valors ciutadans. En paraules de l’època es podria dir: reduir la natura a artifici.
La ciutat apareixia també als ulls dels noucentistes com a bressol de l’anomenada Civilitat, que consistia en un conjunt de pautes de comportament individual i col·lectives, fruit de la confluència harmònica de cultura i civilització, l’observança de les quals neutralitzés la conflictivitat social existent i, en darrer terme, assegurés l’hegemonia de la burgesia.
ACTIVITAT 2
ELS FILÒLEGS OPINEN SOBRE EUGENI D’ORS
“El Glosari, altrament, es constitueix alhora en continent i en resultat d’un nou gènere: la glosa.
Què és una glosa? Podríem definir-la en principi com un assaig breu, d’extensió gairebé mai no superior a una pàgina, on amb un estil llampant que cerca la persuasió, i a partir de símils i d’avinenteses vàries que depara l’actualitat nacional i estrangera, s’emeten judicis valoratius o s’invita a la reflexió sobre tot de temes i de circumstàncies d’ordre divers, concernents tant a individualitats destacables per una o altra raó, com sobretot a qüestions rellevants en un o altre sentit de la vida col·lectiva.”
(Josep Murgades)
“Als inicis de la seva carrera literària escriví versos però aviat s’adonà que no seria un bon poeta, baldament mai no renunciés a compondre versos d’ocasió. Tampoc no pretengué esdevenir novel·lista. La novel·la era un gènere literari que no l’atreia pel que tenia d’estrictament narratiu, de mer anecdotisme […].
“Recordem com la visió serena i equilibrada del món tan present sempre en el Noucentisme -o, si més no tan anhelada, i en tot cas presentada a Els fruits saborosos com a ideal- s’emmiralla constantment en el classicisme grec.”
(Josep M. Ripoll)
“[…] malgrat la diversitat de personatges i escenes, la realitat que hi ha darrera [Els fruits saborosos] és única. No es tracta pas d’un món que ofereixi complexitats o traumes, sinó que ens trobem davant d’una realitat sempre ordenada i harmònica, serena i radiant, construïda a base de petits quadres quotidiants i domèstics (i, en darrer terme, burgesos) i viscuda per uns personatges que “són grisos, humils, vulgars, i els veiem inserits en el context social amb una amable inconsciència i feliços en l’estretor del seu món”. No cal dir que tot plegat es lliga estretament a una concepció, tant estètica com ètica, de caràcter noucentista. […] Carner ha sotmès la realitat a un procés d’idealització i estilització de tal manera que ens trobem davant d’una sèrie de personatges amb actituds essencials i de transcendència, per tant, universal, que es mouen en un marc idíl·lic.”
(Ester Centelles)
Respon:
Depura les idees principals que exposen cadascun dels crítics.
ACTIVITAT 3
ELS FILÒLEGS OPINEN SOBRE JOSEP CARNER
“Recordem com la visió serena i equilibrada del món tan present sempre en el Noucentisme -o,si més no tan anhelada, i en tot cas presentada a Els fruits saborosos com a ideal- s’emmiralla constantment en el classicisme grec.”
(Josep Ripoll)
“[…] malgrat la diversitat de personatges i escenes, la realitat que hi ha darrera [Els fruits saborosos] és única. No es tracta pas d’un món que ofereixi complexitats o traumes, sinó que ens trobem davant d’una realitat sempre ordenada i harmònica, serena i radiant, construïda a base de petits quadres quotidiants i domèstics (i, en darrer terme, burgesos) i viscuda per uns personatges que “són grisos, humils, vulgars, i els veiem inserits en el context social amb una amable inconsciència i feliços en l’estretor del seu món”. No cal dir que tot plegat es lliga estretament a una concepció, tant estètica com ètica, de caràcter noucentista. […] Carner ha sotmès la realitat a un procés d’idealització i estilització de tal manera que ens trobem davant d’una sèrie de personatges amb actituds essencials i de transcendència, per tant, universal, que es mouen en un marc idíl·lic.”
( Ester Centelles)
Respon:
Depura les idees principals que exposen cadascun dels crítics.
ACTIVITAT 4
EL NOUCENTISME
1.- Què succeeix a Catalunya entre 1907 i 1923?
2.- Qui és Enric Prat de la Riba i què és la Mancomunitat de Catalunya?
3.- Què succeeix des de 1914 fins el 1918?
4.- Quines foren les conseqüències de la guerra?
5.- Què succeeix des de l’any 1931 fins el 1936?
6.- Definició de Noucentisme. Quan comença? Qui fou l’ideòleg?
7.- Quina tasca va fer Pompeu Fabra?
8.- Quin és el programa teòric del Noucentisme?
9.- Qui és Eugeni d’Ors i per què és important? Què és el Glosari?
10.- Josep Carner. Estil de la seva poesia. Resum de “Els fruits saborosos”.
11.- Resumeix el text de J. Murgades:
Què és una glosa? Podríem definir-la en principi com un assaig breu, d’extensió gairebé mai no superior a una pàgina, on amb un estil llampant que cerca la persuasió, i a partir de símils i d’avinenteses vàries que depara l’actualitat nacional i estrangera, s’emeten judicis valoratius o s’invita a la reflexió sobre tot de temes i de circumstàncies d’ordre divers, concernents tant a individualitats destacables per una o altra raó, com sobretot a qüestions rellevants en un o altre sentit de la vida col·lectiva.
12.- Comenta:
“Tan fragmentàriament, tan confusament com se vulgui, cal reconèixer que els noucentistes han formulat en la idealitat catalana dos mots nous: Imperialisme-Arbitrarisme. -Aquestes dues paraules se tanquen en una sola paraula: Civilitat. -L’obra del noucentisme a Catalunya és -acàs millor dit: serà- l’obra civilista.”
Glosari, 28-6-1906
ACTIVITAT 5
Analitza el poema:
LA POMA ESCOLLIDA
1. Indiqueu els elements del poema que denoten la decadència física que comporta la vellesa.
2. Els comentaris que el poeta posa en boca de Lamon i Alidé sobre la situació actual de les seves vides és ple d’aspectes negatius. Feu-ne una llista i fixeu-vos en quin és l’únic positiu. Com ho valoreu?
3. Quin sentit té el terme “escollida” del títol?
4. Digueu en altres paraules el que es diu en el vers 12 (i em parles d’unes coses on m’ha caigut oblit).
5. Munteu un debat partint de dues posicions oposades: un grup prepara i defensa arguments que valoren positivament el pes de les persones grans dins la família, i un altre, que el valoren negativament.
|
La poma escollida |
|
|
Alidé s’ha fet vella i Lamon és vellet, i, més menuts i blancs, s’estan sempre a la vora. Ara que són al llit, els besa el solellet. Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora. -Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5 I no et sabria péixer com en el temps florit Lamon fa un gran sospir i li diu: A1 nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa: |
LITERATURA CATALANA 