NOUCENTISME

EL NOUCENTISME

Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però partint d’un ideari i d’un vocabulari propi. Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”.

El 1906, per primera vegada, Eugeni d’Ors, que firmava amb el pseudònim de ‘Xènius’, va fer servir el terme ‘Noucentisme’. L’escriptor català va escriure durant setze anys més de quatre mil glosses, unes columnes d’opinió que publicava a la premsa en què reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l’època i a través de les quals va poder articular, a consciència, el programa del moviment, que havia de servir per renovar la cultura a Catalunya. Es tractava d’un discurs ètic i estètic. Un any després, el president de la Diputació de Barcelona i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba, institucionalitzava el Noucentisme i n’aplicava els ideals a la política.

Els noucentistes anhelaven establir un model propi autòcton. Les institucions noucentistes, com l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya, van néixer com a rebuig de les estructures pròpies de l’administració de l’estat provincial i de la llei de jurisdiccions. Es volia aconseguir l’hegemonia política de la burgesia catalana.

Els artistes noucentistes van voler allunyar-se dels ideals estètics que havien predicat simbolistes i impressionistes. Els seduïen els clàssics grecs, llatins i autòctons i anhelaven crear arrels que donessin a la cultura un valor d’eternitat. En aquesta línia, en poesia va destacar ‘Els fruits saborosos’ de Josep Carner i ‘Les Horacianes’ de Miquel Costa i Llobera. Eugeni d’Ors va perfilar el programa del Noucentisme, en el pròleg de ‘La muntanya d’Ametistes’ de Guerau de Liost (pseudònim de Jaume Bofill i Mates). Els intel·lectuals van organitzar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

El 19111 es va produir una reorganització definitiva de l’Institut d’Estudis Catalans, que amb la conducció de Pompeu Fabra tindria el control de la vida intel·lectual i científica del país. També es va publicar ‘La ben plantada’, una glossa d’Eugeni d’Ors de forta empremta literària, que volia ser una sublimació estètica de l’ètica noucentista.

El 1914, el Noucentisme es va consolidar. Aquell mateix any va esclatar la I Guerra Mundial i dins el món de l’art van sorgir les primeres avantguardes.

Amb la dictadura, el moviment noucentista es va desintegrar fins a convertir-se en un substrat cultural i van desaparèixer les institucions que s’havien creat, com la Mancomunitat.

Bases:

1.- Imperialisme: construir una Catalunya ideal mirall d’altres cultures a partir d’un estat burgès modern.

2.- Arbitrarisme: vol dir buscar uns mecanismes en col·lectivitat per superar una crisi. Exemple: quan es cala foc, participar-hi tots de forma col·lectiva per superar el desastre.

3.- Civilisme: vol dir ser cívics. Model de comportament de les persones educades.

4.- Classicisme: partint dels ideals de la cultura clàssica: ordre, mesura, harmonia, norma…

5.- Mediterranisme: idea de nació, de raça mediterrània que ens diferencia de l’Estat espanyol.

Altres conceptes importants:

– Ideòleg del moviment: Eugeni d’Ors.

– Autor important: Josep Carner

– Primer Congrés de la Llengua catalana. Normalització de la llengua. Pompeu Fabra.

– Idees a destacar:

• Obra ben feta.
• Importància de la religió catòlica.
• Ideal de dona: mestressa de casa, catòlica, mare i esposa.
• La burgesia pren un paper important. S’enfronta als modernistes.
• Els artistes noucentistes són també polítics compromesos amb Catalunya.
• Puig i Cadafalch fou president de la Mancomunitat i un arquitecte de renom.

Diferències bàsiques entre el modernisme i el Noucentisme:

MODERNISME	NOUCENTISME
– camp – progressisme – individualisme – artista – sensibilitat – exaltació dels sentiments – llibertat formal (literatura) – bosc – gènere preferit: novel·la, conte, poesia	– ciutat – conservadorisme – col·lectivitat – burgès – raó – serenitat – bellesa formal ( literatura) – jardí – gènere preferit: poesia, glosa.