Documents Modernisme

DOCUMENT 1

CRONOLOGIAimages-1

  • 1833-1865

Primera gran onada d’expansió de la indústria catalana amb predomini de la màquina de vapor basada en la utilització del carbó com a font d’energia. 

  • 1860-1895

La crisi de la fi de segle farà que les importacions el 1900 disminueixin.

  • 1861-1867

Expansió de la xarxa ferroviària: 1861, comunicació directa per Lleida entre Barcelona i Saragossa; 1862, comunicació Barcelona i Girona (1878, fins a Portbou); 1867, comunicació directa entre Barcelona i València per Tarragona.

  • 1868-1874

Sexenni Revolucionari. Etapa democràtica que plantejarà a Catalunya els antagonismes socials latents. Mentre la burgesia conservadora s’espantarà davant l’activisme revolucionari, el republicanisme federal serà incapaç d’aconseguir el suport popular necessari per a consolidar la seva experiència democràtica (I República). Tanmateix, quedarà palesa la diferent evolució social entre Catalunya i la resta de l’Estat espanyol.

  • 1870

Fort creixement del moviment obrer organitzat

  • 1873

Proclamació de la I República. El caràcter democràtic i avançat del règim no impedeix que des del moviment obrer no s’accepti com a solució.

  • 1874

Cop d’estat militar. L’oligarquia tradicional de base agrària i financera recupera el poder. Restauració dels Borbons. 

  • 1874-1886

Etapa d’expansió de l’economia catalana coneguda popularment com la febre d’or.

  • 1879-1989

La fil·loxera travessa els Pirineus el 1879; el 1882 apareix al Maresme, el 1887 al Penedès i el 1889 al Priorat. Destrucció pràcticament completa de la vinya catalana.

  • 1880

Primer Congrés Catalanista promogut per Valentí Almirall per tal de consolidar l’estructura organitzativa del moviment catalanista.

  • 1888

Fundació a Barcelona de la UGT i el PSOE (el 1899 es traslladaran a Madrid).

Exposició Internacional de Barcelona.

  • 1890

Primer 1 de Maig.

  • 1891

Fundació de la Unió Catalanista, que intentava aplegar totes les institucions que lluitaven per les reivindicacions del país.

  • 1891-1896

Forta agitació rabassaire a causa dels desastres de la fil·loxera i els contractes de rabassa morta.

  • 1892

Bases de Manresa, projecte d’autonomia per al Principat de caràcter bàsicament conservador.

  • 1892-1897

Període d’atemptats anarquistes.

  • 1897

Fundació de l’Electroquímica de Flix.

Incorporació a Barcelona de Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i les Corts.

Instal·lació de la cerveseria Els quatre Gats a l’edifici Martí d’en Puig i Cadafalch; aquest serà el local de reunió de l’ala més innovadora del Modernisme.

  • 1898

Guerra amb els EUA i pèrdua de les colònies antillanes (Cuba i Puerto Rico) i asiàtiques (Filipines).

  • 1901

Creació de la Lliga Regionalista com a partit polític de la burgesia catalana. Lerroux inicia també la formació d’un partit republicà radical anticatalà i enfrontat a la Lliga.

  • 1902

Fracàs de la vaga general per a la reducció de la jornada laboral.fp_278_mitja

  • 1905

Víctor Català (Caterina Albert) publica Solitud.

  • 1907

Triomf aclaparador de Solidaritat Catalana.

  • 1909

Protesta popular contra la guerra del Marroc el mes de juliol, que acabarà amb una vaga general i 2971-1una insurrecció popular (Setmana Tràgica) que és reprimida brutalment.

  • 1914-1925

Període de vigència de la Mancomunitat de Catalunya. Dominada políticament per la Lliga, havia de ser l’embrió d’un autogovern català que no arribà.

  • 1914-1918

I Guerra Mundial.

Moment expansiu per a l’economia catalana per l’oportunitat que oferia la no-bel·ligerància de l’Estat espanyol.                                                                                                                               ( xtec.cat)

DOCUMENT 2

COM SÓN ELS MODERNISTES CATALANS

  • Burgesos, combatius, bohemis, ambiciosos i cultes, pintors (Ramon Casas), literats, arquitectes(Antoni Gaudí), músics (Enric Morera).
  • Són fills de la burgesia, rics amb hàbits refinats i estil. Volen trencar amb els designis professionals paterns (la botiga, la fàbrica) i seguir la vocació artística, perquè són amants de l´Ideal, enfront del materialisme social.
  • Introdueixen els autors teatrals Ibsen iMaeterlinck, el filòsof F.Nietzsche, el músic Richard Wagner .
  • Van vestits amb barret d´ales amples, vestit balder, cabells llargs i greixosos i pipa. Són joves, catalanistes, seriosos, els agrada fer esport, van a exposicions, estrenes, concerts, conferències, viatgen a París, llegeixen i escriuen en revistes catalanes, són esquerrans ( ” de paraula”, perquè respecten els valors catòlics), passegen en grup per les Rambles, organitzen homenatges i festes…

278v44n163-13142736fig7

IDEOLOGIA:

Hi ha dos grans grups de modernistes:

a.- ELS DECADENTS

  • Apareix la bohèmia a Catalunya (a Europa existia de feia temps), ” daurada”  i “negra “.
  • L´artista és “un despert entre adormits”, confrontat a la massa, però no pot transformar el món, fa de l´Art la seva Religió i de la seva vida una obra d´art, s´evadeix  buscant la Bellesa absoluta.
  • Fan festes modernistes a Sitges  on exposen pintures, inauguren el Cau Ferrat (museu de Rusiñol, ple de peces de ferro , però també la seva “vivenda d´estitueig”), representen obres de teatre seves o de Maeterlinck , fan processons amb quadres de El Greco acabats de comprar, estrenen pseudo-òperes (des del 1892 al 1899)…

b.- ELS VITALISTES O REGENERACIONISTES

  • Culpen els castellans de la situació de Catalunya.
  • Parlen de sol naixent, joventut, foc, cims, cants d´alegria, contra la feblesa i morbositat dels decadents. Pensen que Barcelona és cosmopolita i avançada, ataquen els Jocs Florals i el regionalisme català.
  • Alguns representants d´aquest grup foren:Joan Maragall (més conservador, però), Alexandre Cortada, Ignasi Iglésias. Ataquen la monarquia, Idolatren Nietzsche, Ibsen i D´Annunzio, fan assaig i teatre per compromís social.
  • L’atemptat amb bomba del Liceu i el Procés de Montjuïc , els fa exiliar-se i empenedir-se. Acaben identificant-se amb el camp i la innocència perduda i donen lloc a la novel.la ” mascle.”

ETAPES DEL MODERNISME CATALÀ

PRIMER PERÍODE

  •  El primer període se situa a la darrera dècada del XIX. La primera vegada que surt el nom “MODERNISME” és el 1884 a L´Avenç, i el 1892 ja hi ha un grup d´intel·lectuals i artistes catalans, comMaragall, Casas i Rusiñol que fixen les bases del Modernisme i volen una Catalunya “oberta, original i reformadora”.
  • Barcelona és el màxim exponent europeu del Modernisme, que ja està triomfant internacionalment en l´Exposició Universal de 1900 a París.  El centre urbà es desplaça a          l´Eixample. Moment d’auge  de l´arquitectura, l´escultura, la pintura, la joieria, el disseny del vidre , del moble, dels escenaris, ceràmica, forja, paviment, cartellisme, música… moltes arts considerades “secundàries” anteriorment. Tenim els arquitectes Gaudi, Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch, l´escultor Llimona, els pintors Casas i Nonell,  el músic Morera.
  • La seva revista més important fou L´Avenç, on Fabra iniciaria la campanya de reforma lingüística. També les revistes Catalònia , Joventut, Quatre Gats i Pèl i ploma.
  • Es relacionen literatura i arts plàstiques: hi ha escriptors que són pintors (com Rusiñol o Apel.les Mestres).

SEGON PERÍODE

  • Segon període: la Consolidació, durant la primera dècada del XX, que es clou amb la mort de Maragall i Nonell, el 1911 . Aquesta segona part és la més important pel que fa a la narrativa simbòlica, per buscar el que s´amaga darrera la realitat, allò misteriós que només es pot captar amb el sentiment i la intuïció.
  • El llenguatge ja no és referencial, sinó suggestiu  (metàfora i  símbol). L´individu està situat entre el Bé i el Mal, lluitant tràgicament per sortir-ne victoriós, però impotent per reeixir del caos, posar ordre i viure en harmonia amb el món, 
  • Temes  d´aquest període:
    • Individu contra societat (artista messiànic i vitalista o heroi contra la massa però també contra els dirigents reaccionaris, a qui anomena “els adormits”, “els morts”).
    • La sequera (simbòlicament)
    • El sacrilegi: violació, profanació d’un persona o lloc sagrat.
    • L´ascensió-el descens (cap a la muntanya, en elevació ascètica, o per l´aïllament social, fent el camí del calvari…).

En aquest període s´escriuen les millors novel·les.

DARRER PERÍODE

  • Darrer període o final del moviment:
    • El Modernisme comença a decaure.  
    • Escriuen en castellà per arribar als obrers.
    • Les revistes es tornen de dretes.
    • La burgesia ha assimilat totes les seves propostes plàstiques.
    • La Lliga de Catalunya edita revistes amb disseny modernista i el 1906 comença a filtrar el Noucentisme, que confluirà amb la política i contribuirà a marginar els modernistes, que faran pinya amb els autors romàntics i realistes que encara queden…

Poesia

les propostes regeneracionistes i les decadentistes.

LA POESIA REGENERACIONISTA

  • El regeneracionisme veu l’art com a instrument de transformació de la societat i dóna més importància al missatge que a la forma.
  • Són activistes polítics.
  • La poesia regeneracionista està representada per Joan Maragall en poemes com “Els tres cants de guerra ” (inclosos a Visions i Cants) , molt influïts per la teoria del superhome de Nietzsche, però també hi ha  Maragall més esteticista, que defensa que la poesia és inspiració i vocació, i que presenta la seva ars poètica en els articles Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia(1907).  
  •  La seva “teoria de la paraula viva” ve a dir que:
    • El poeta és l’ésser privilegiat capaç de captar l’essència de la poesia que hi ha a l’univers.
    • Les paraules són dictades al poeta per una força superior en moments d’inspiració i per tant, són paraules espontànies que no poden ser retocades:“Més val que la paraula trenqui el motlle, que nosaltres les paraules” deia Joan Maragall

LA POESIA ESTETICISTA

  • L’esteticisme, molt influït pel decadentisme (tendència francesa de 1880) propugna l’art evasió o la religió de l’art, en definitiva, l’Art per l’Art.
  • Els esteticistes es mostren apolítics.
  • La poesia esteticista assimila molts dels aspectes del romanticisme:
    • Irracionalisme, rebuig de les convencions socials i morals, refinament, atracció pels contraris (sacre-profà, perversió- innocència), artificiositat, estil hermètic, ús de símbols, valoració de la forma per damunt del missatge.

Els dos corrents esteticistes-decadentistes que van tenir més importància en el modernisme català foren:

  • El prerafaelitisme anglès (moviment pictòric que imita els pintors italians anteriors a Rafael i literàriament imita Dant i Petrarca)
  • El simbolisme francès (que pretén expressar emocions a través de símbols)

 

Narrativaimages-2

1.- Estils:

  • La prosa descriptiva de Joaquim Ruyra.
  • La novel.la simbòlica (ruralista o mascle, o bé decadentista):
    • Víctor Català, Puig i Ferrater, Raimon Casellas, que reacciona contra el model realista oposant-hi la vaguetat , la suggestió, el marc misteriós i irreal, els personatges, objectes i fets amb valor simbòlic, ambivalent i profund.
  • La novel.la costumista (que encara cueja des de la Renaixença):
    •  Rusiñol, Ruyra, Miquel dels Sants Oliver, Folch i Torres.

2.- El tema:

  • És l´individu solitari que lluita per autorealitzar-se fins que és víctima de l´entorn, les forces adverses (el mal, el destí, els altres, la natura), vençut i anihilat.
  • Representa, doncs, l´enfrontament de l´intel·lectual modernista contra la societat materialista i burgesa.

3.- Els problemes dels novel.·listes modernistes són aquests:

  • no hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativitzada
  • no tenen tradició (només Narcís Oller)
  • no són professionals (viuen del periodisme, publiquen narracions curtes als diaris)
  • no tenen crítics que els aconsellin, com feien Yxart i Sardà amb Oller
  • el seu tarannà és antisocial…

Les conseqüències són que només fan contes curts i cadascú té un estil individual. Les primeres novel.les (Solitud i Els Sots feréstecs) foren primer contes curts editats en revistes, que després es distribuïren en capítols breus i formaren novel.les, de capítols força autònoms. També solen escriure prosa poètica, sense capítols trabats.

4.- La novel.la modernista és més descriptiva que narrativa (hi ha poca acció).

DOS TIPUS DE NOVEL·LA:

1.- LA NOVEL.LA RURAL O MASCLE o NEGRA

  • En la novel.la rural, la natura i els pagesos  són presentats  com a éssers amorfs i contraris al voler del protagonista. Representen la massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, en un estadi evolutiu primari, sotmesa a formes atàviques, inconscients i hostils a tot el que és nou. La natura no és idíl·lica, sinó orgànica i destructora, devastadora i fascinant, atractiva però monstruosa,perquè s´oposa a la voluntat de ser de l’home.
  • Hi ha un gran fons sado-masoquista (violència, tortura, dolor físic, caça…) i la relació entre l´home i la natura és negativa perquè la industrialització ha allunyat l´home del medi natural.
  • Els herois modernistes estan determinats pel medi: han de lluitar contra aquesta natura i contra la massa, i acaben fracassant : el protagonista sol ser arrencat del seu medi social i conduït a la solitud, a la follia, a la mort.

Obres :

  • Els Sots feréstecs, de Raimon Casellas

    imgres

  • Solitud de Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)
  • La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès
  • Marines i boscatges de J. Ruyra.

Característiques:

  • L´individu fracassa , però és conscient del fracàs i aquesta és la seva victòria.
  • Els personatges estan aïllats, lluiten per un Ideal, enfrontats a la massa que volen regenerar, però tenen una psicologia esquemàtica i superficial.
  • La novel.la modernista té molts personatges recurrents: l’artista, l’intel·lectual, el capellà, la bagassa, la donna angelicata, el bon pastor i l´home-bèstia, el cacic, els iaios…
  • També té ambients i personatges malaltissos , tèrbols i violents ( dements, violadors).
  • Els protagonistes solen tenir una feina relacionada amb la religió:
    • la Mila de Solitud és ermitana
    • Josafat és campaner
    • Mossèn Llàtzer, de Els sots feréstecs és capellà…

Tots viuen en un ambient sacre. Les forces destructores solen ser individus del sexe contrari, moguts per la luxúria (religió contra diable, bé contra mal…). Els moments culminants de la relació tenen lloc en àmbit sagrat: la prostituta Roda-soques de Els sots feréstecs irromp en plena missa; Mila , de Solitud, és violada per l´Ànima a la capella; Josafat manté relacions sexuals amb la prostituta dins la catedral…

  • La llengua d’aquestes novel.les s’ha anomenat “mascle”.

2.- LA NOVEL.LA DECADENT

  • El decadentisme defensa que la lletjor és bellesa, el dolor és plaer, i també l’erotisme malaltís (incestos entre pare i filla tuberculosa a Camí de llum: narracions d´un crepuscle, de Miquel de Palol, plena de tardor i fulles mortes, crepuscles i lliris, la flor decadent per excel·lència) . També conté sacrilegis (Josafat) etc.
  • El món, en l´artista, produeix uns efectes que són descrits per ell, perquè és l´únic que capta el símbol, l´ocult, l´erotisme, l´essencial.
  • L´estil és una prosa lírica i musical, amb tècniques impressionistes (moments fugissers, contorns indefinits). 

Teatre

El teatre català del període modernista es va renovar  gràcies a la influència del teatre europeu del moment, especialment el que es feia a París, amb tres tendències clares: la d’Ibsen i Maeterlinck; la d’estètica naturalista i la d’arrel simbolista.

1.- EL TEATRE REGENERACIONISTA

  • El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen. És un teatre d’idees que pretén crear en el públic un estat d’opinió sobre algun tema. 
  • També els drames de Joan Puig i Ferreter segueixen aquest model. Pertanyia a la bohèmia negra i es va relacionar amb l’anarquisme. La seva obra és representativa és Aigües encantades (1907) , que manlleva el tema d’ Un enemic del poble, d’Ibsen.

2.- EL TEATRE ESTETICISTA

  • El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck. És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l’escenografia, la música, els efectes…
  • Seguint el model d’art total impulsat per Richard Wagner, l’escena teatral s’omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama… L’autor més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.
  • El teatre simbolista va portar la representació de La intrusa de Maeterlinck a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel·lectuals.

Aquest tipus d’obres presenten les següents característiques:

  • absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d’assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració.

DOCUMENT 3

NIETSZCHE:

Superhome – Nietzsche

Terme creat per Nietszche (Übermensch) per referir-se a la superació de l’home , la possibilitat de la qual sorgeix a partir de la plena assumpció de la mort de Déu i de la transvaloració de tots els valors.

 No és cap concepte biològic, no es refereix a cap classe d’home d’una raça superior o més evolucionat, sinó que es tracta més aviat d’un concepte ètic que sorgeix de la crítica de Nietzsche a la metafísica occidental i a la moral del ressentiment contra la vida

El superhome és aquell que és capaç de generar el seu propi sistema de valors identificant com a bo allò que procedeix de la genuïna voluntat de poder.

 El superhome, doncs, és una figura moral: la d’aquell que és capaç realment d’actuar segons la moral no sotmesa a la moralitat dels esclaus representada per la moral cristiana de la resignació.

Cal que aquests valors morals reactius (cristians, però també jueus, musulmans o vinculats a les religiosos monoteistes clàssiques) siguin superats. La seva superació, per altra part, no procedirà de les concepcions cientifistes ni de les morals de les societats tecnocràtiques que centren la felicitat en el consum de bens o en a socialització de valors “políticament correctes” (com es diria en la nostra època).

Així, Nietzsche defensa una moral que ha de sorgir de l’interior de les persones i la voluntat de poder. Aquest superhome, aquell que és “realment” capaç de viure segons les màxima personal de “fer el que (realment) vols” és una persona segura i independent; no es deixa portat per la multitud ni per cap secta, a la inversa de la majoria de les persones que solament es deixen portat per les tradicions, les regles establertes, els grups de pressió.

 Segons Nietzsche: “el superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: que el superhome sigui el sentit de la terra”. Aquest superhome rebutja les religions el les seves falses promeses en falses vides després de la mort, i la concepció socràtica de la moral de ramat que té en el cristià “Sermó de la Muntanya” un dels seus màxims exponents, al enaltir els “pobres d’esperit”.

Nietzsche exposa aquesta doctrina especialment en les seves obres Així parlà Zaratustra, Ecce Homo i L’anticrist.

 

Anuncis